El Municipi

El poble de Granyena de les Garrigues es troba a 368 m d’altitud, entre la Vall Major al S i la vall de Comapruneda al N. El nucli antic conserva carrers estrets amb alguns casals medievals, de pedra, com els que van des de l’església vella a la nova, bastits en dues èpoques de prosperitat, la del repoblament i la de l’extensió de l’olivera (segle XVIII).

Granyena de Les Garrigues té diferents punts d'interés turístic: ESGLÉSIA ROMÀNICA La primera menció escrita de l’edifici data del segle XIII. Conserva part de l’estructura altmedieval, podent observar tres capelles cobertes amb voltes de creueria. La porta original és d’arc de mig punt, suportada per dues columnes, els capitells de les quals presenten una ornamentació vegetal. La balconada de la rectoria desfigura part de l’arc romànic. L’estructura interior de la nau, coberta amb volta de canó, es reforçada amb arcs. Al segle XIV s’afegiren les tres capelles gòtiques, substituint l’absis semicircular. L’edifici fou desamortitzat, produint-se un intercanvi entre propietaris i el Bisbat per construir la nova Església. Així podem entendre els seus diferents usos: va servir de carreria, de fusteria, ferreria i de casa particular, podent observar a dia d’avui el que serví d’habitacions particulars, estable i celler. Podem observar una petita col·lecció d’esteles de l’antic cementiri., així com varies tombes dins la nau de l’església. També hi trobem la cripta soterrada, la qual fou utilitzada com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil. CABANA DE VOLTA/MOLÍ D’ESTOPÀ Continuant camí avall, resseguint l’antic camí empedrat que portava a la Granadella hi trobem la cabana de volta més gran de la comarca, la qual funcionava com a molí d’oli familiar. La cabana disposa de dos estructures adjacents. La primera era un edifici compartimentat que funcionava com a magatzem. Les parets eren de tàpia. També disposava d’un pou per facilitar aigua a l’espai. A continuació trobem el molí d’oli. L’espai disposava de sala de molturació, que funcionava amb tracció animal, on hi havia la premsa de racó. La sotamola encara es conserva. A l’interior de la gran cabana hi podem observar la pica enrajolada on s’emmagatzemava l’oli. També podem veure la menjadora per els animals, ja que també fou utilitzada com a corral. MOLÍ DE LA SOCIETAT Antic molí d’oli construït l’any 1857 i que fou ampliat a últims del segle XIX (segons les inscripcions). L’any 1954 comença un important procés de desamortització on totes les propietats comunals s’havien de declarar en venta. Aquesta fou la raó per la qual es va crear una societat cooperativa molt avançada per el moment. L’edifici és una construcció quadrangular, dividida en dos espais per una paret central. la paret central de més d’un metre i mig de gruix que separa el molí en dos espais diferenciats: la part de moltura i la de l’extracció d’oli. Les dos parts es troben comunicades per tres arcades de pedra. A l’entrar per la porta lateral ens trobem a mà dreta els dipòsits on les diverses famílies del poble que formaven la societat hi dipositaven les seves olives. En el primer espai es conserven cinc moles de rodet que funcionaven per tracció animal A la part esquerra de l’edifici hi trobem les casetes on habitaven els treballadors del molí. A la cantonada dreta hi podem veure la fumera. En l’altra part de l’edifici el molí disposava de sis premses (avui desaparegudes), les bigues de cada un anaven subjectades en un orifici que encara es visible en la paret central. El que si es conserva són les piques de decantació. Tot el sediment sobrant de l’extracció d’oli anava a parar a una bassa situada a la part lateral de l’edifici, quedant de peu encara dos piques de decantació per reaprofitar tot l’oli possible dels sediments. La societat es desfà quan ja no comença a ser rentable extreure oli de forma manual, durant la crisi política dels anys 30, venent-se tot el material que van poder. Aquest es u dels motius de l’actual estat del molí, restant solament les parts de pedra. Durant la Guerra Civil es va intentar fer reviure el molí amb les col·lectivitats revolucionaries però no va funcionar. BASSA RODONA Arribem a la Bassa Rodona, que data mínim del segle XVII, però molt provablement sigui més antiga. Destaca ja que està totalment empedrada i amb una gran escala que s’endinsa fins al centre de la mateixa. La bassa recollia les aigües pluvials que baixaven per una gran canalització de pedra des de dalt del turó. A l’inici de l’escala podem observar la pedra on es fermaven els animals. Des d’aquí s’observa una bona perspectiva de la Vall Major, on podem veure l’oasi dels aiguamolls, i la canalització de la sèquia que permetia fer hort a gran part de la vall. De fet, aquest recurs de l’aigua es el que origina i permet mantenir-se al poble de Granyena. Seguint el camí amunt encara podem veure les restes de la canal que portava l’aigua a la bassa rodona. PEDRA SECA: CABANES DE VOLTA, BALMES MURADES, MARGES I ALJUBS Les construccions de pedra seca formen una part substancial i protagonista del patrimoni que trobem a la comarca de Les Garrigues. Aquestes es van començar a fer al segle XVIII, amb la necessitat de delimitar els conreus, s’aixequen marges de pedra que permetien també aprofitar l’aigua i augmentar la superfície conreada. D’aquesta manera, gracies a la pedra, els nostres avantpassats van aconseguir fer rentable milers d’hectàrees de terreny. La construcció d’aquests marges i l’inici de l’ús de la pedra seca va lligat directament a la implantació massiva de l’olivera com a conreu. Una de les principals funcions de les cabanes de volta era el resguard dels animals, principalment de la mula. La seva construcció, per material i estructura, resultava ,molt aïllant per els seus habitants (fresques a l’estiu i caldejades a l’hivern). Una de les peculiaritats que fan d’aquest un món màgic és que moltes d’aquestes cabanes estan totalment mimetitzades en l’entorn, formant una sinèrgia perfecta amb la vegetació. L’aljub és un receptacle tancat per una coberta enlairada feta amb pedra en formes diverses. El seu objectiu era bàsicament recollir i emmagatzemar aigua. El seu plantejament constructiu era similar al de les basses pel que fa al dipòsit. Les balmes murades són les construccions resultants d’aixecar un mur de pedra al llarg d’una balma o una cova per així aprofitar-ne l’estructura rocosa, habilitant un habitatge a l’interior. Tenien la mateixa finalitat que les cabanes de volta, l’únic que en aquest cas s’aprofitava completament l’estructura rocosa per abaratir els costos i facilitar la feina als pagesos. La geologia de Granyena feu possible aquestes construccions resultants del buidatge de la terra sota una gran llosa de pedra. TRINXERES GUERRA CIVIL Tot i que el seu objectiu era mimetitzar-se amb l’entorn rocós, les trinxeres són ben visibles i es troben en un molt bon estat de conservació. El número total de trinxeres està pendent d’inventariar, tot i això, la serra conté al voltant d’una trentena d’estructures defensives de pedra.